|
Nord d'Àfrica
La conca mediterrània presenta
una superfície amb clima mediterrani de 2.300.000
km2 al voltant del mar Mediterrània. Hi ha unes
19.000 espècies de les quals el 21 % són
endemismes.
El clima de la conca mediterrània es caracteritza
per estius molt secs a causa de la influència
del potent anticicló de les Açores,
i hiverns humits a causa del pas
dels ciclons. Una marcada continentalitat es tradueix
en la presència
de tempestes durant l'estiu i fred intens a l'hivern
amb gelades habituals que poden actuar com a factor
limitador per al desenvolupament de les plantes.
En general, la vegetació de la conca mediterrània
ha estat subjecta a intensos canvis causats per
l’activitat humana al llarg de milers d’anys.
Molts dels boscos n’han reduït la dimensió i
han estat reemplaçats per comunitats arbustives
conegudes com a màquies, garrigues o brolles.
La vegetació de la conca mediterrània
es mostra extensament al Jardí Botànic
de Barcelona i se subdivideix en tres zones:
el Mediterrània oriental, el Mediterrània occidental
i el nord d'Àfrica.
El nord d’Àfrica correspon a la
zona del nord del continent africà, compresa
entre el Marroc i Tunísia.
ELS BOSCOS DEL NORD D'ÀFRICA
 Bosc
de cedres dels Atles
Bosc de les regions muntanyoses del nord d’Àfrica.
L’arbre dominant és el cedre de l’Atles
(Cedrus atlantica), però hi ha zones mixtes
amb coníferes com alguns avets (Abies marocana
i A. numidica) i arbres caducifolis com el roure africà
(Quercus canariensis) o el roure reboll (Q. pyrenaica).
El sotabosc el formen algunes espècies arbustives com
la sabina turífera (Juniperus thurifera) o l’endemisme
Genista osmariensis. |
 Suredes
i alzinars africans
Comunitat arbòria dominant a tota la regió de
la conca mediterrània, on els arbres que la formen
són sempre les alzines (Quercus ilex) o les
sureres (Quercus suber). Les espècies arbustives
que hi ha són endemismes vicariants d’espècies
europees que pertanyen, entre d’altres, als gèneres
Adenocarpus, Genista i Ulex. |
 Palmeral
i comunitat d'ouadis
Comunitats forestals de llocs permanentment humits. S'hi agrupen
plantes de dues formacions vegetals molt diferents: les comunitats
de rambles i riberes del Marroc septentrional, i les comunitats
dels ouadis i oasis del sud. Les dues tenen en comú
l'abundància de baladre (Nerium oleander) de
flors vermelles i tamarius. |
 Arganial
Comunitat de trànsit entre les formacions amb influència
oceànica i el desert del Sàhara, distribuida
al sud-oest del Marroc. Domina un arbre anomenat argania (Argania
spinosa) expandit en aquesta àrea a causa del seu
intens cultiu. Dins d’aquesta comunitat s'agrupen moltes
espècies que habiten al desert. |
LES FORMACIONS ARBUSTIVES DEL NORD D'AFRICA
Rocalla
de l’Atles nord-africà
En construcció »
Comunitat de roques calcàries formada per plantes que habiten en llocs
des de terra baixa fins a alta muntanya. Hi predominen els arbustos baixos i
les bulboses que perden la part aèria durant l’hivern. Aquestes
plantes provenen de formacions heterogènies que habiten en espais oberts
del gran Atles (nord d'Algèria, l'Atles mitjà i el Gran Atles marroquí). |
Rocalla
del Rif
En construcció »
Comunitat de llocs oberts formada per roques silicícoles, especialment
de la zona del Rif. Hi predominen els arbustos baixos i les plantes que perden
la part aèria durant l’hivern, com els geòfits o les bulboses.
En general són espècies amb molta afinitat al sol (heliòfiles). |
 Brolla
d’ullastres i margallons
Comunitat d’arbustos alts, dominada pels ullastres (Olea
europaea var. sylvestris) i els margallons (Chamaerops
humilis). Entre els arbres hi ha nombroses bulboses com
els alls (Allium chamaemoly i A. nigrum) i les
espècies del gènere Iris (I. filifolia
i I. tingitana). |
 Brolla
silicícola del Rif
Comunitat baixa i densa, dominada per plantes espinoses de la família
de les lleguminoses i de les cistàcies, amb floracions grogues durant
la primavera. Al Marroc són freqüents a les muntanyes del Rif i als
grans boscos de sureres de les planes més occidentals. |
|
