Història

La cultura botànica a Catalunya té una llarga tradició històrica. Possiblement el primer jardí amb prou estructura científica per ser considerat jardí botànic va ser el de Sant Joan Despí, creat l’any 1723, per Jaume Salvador i Pedrol, segona generació d’una extensa família de botànics catalans que impulsaren durant els segles XVIII i XIX l’estudi de la botànica a Catalunya. Les seves col·leccions estan actualment dipositades i exposades al Gabinet d’Història Natural-Museu Salvador, a l’Institut Botànic de Barcelona.

Però el referent més immediat és, el que avui es coneix com a Jardí Botànic Històric (reobert al públic l’octubre de 2003). Aquest jardí va ser creat l’any 1930 pel Dr. Pius Font i Quer, als sots de la Foixarda (avinguda dels Muntanyans-Parc de Montjuïc). Actualment, aquest jardí, de relleu abrupte, destaca especialment, pel fet de mostrar els arbres més alts de la ciutat.

La necessitat de construir accessos per als nous equipaments olímpics, l’any 1986, va afectar seriosament l’estabilitat dels terrenys del Jardí Botànic Històric. Aquesta situació va propiciar que evolucionés la proposta de construir un nou Jardí Botànic a Barcelona, que fos un centre de referència per a la conservació de la flora mediterrània.

I així neix l’actual Jardí Botànic de Barcelona, inaugurat al 18 d’abril de 1999, a partir d'un projecte de restauració d’un antic abocador de runes sòlides al parc de Montjuïc. El projecte va ser impulsat formalment i econòmicament per l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a una subvenció de la Unió Europea.